Collada de Toses
Collada de Toses
El mític port de muntanya entre la Cerdanya i Ripollès.
El mític port de muntanya entre la Cerdanya i Ripollès.
Ascensió des de Martinet fins al Cap del Rec.
Quasi 1.000 metres de desnivell en només 16,5 km!
Aquesta és una volta clàssica pels ciclistes de Cerdanya que no volen gran desnivells a les seves cames.
Sortim de Puigcerdà per la N260 en direcció La Seu d’Urgell, en baixada suau arribarem fins a Martinet i un cop allà tenim el tram amb més desnivell de l’itinerari tot pujant a Montellà i des d’allà per una carretereta cap a Santa Eugènia de Nerellà. Passant per Pi, tornem a Bellver i prenem la carretera de la baga passant per Prats i després prenent direcció a Sanavastre i Soriguerola, tornarem per la carretera vella a Puigcerdà.
Fitxa tècnica:
Quilòmetres: 54 km
Desnivell: 605 m
Altitud màxima: 1.154 m (Montellà)
Altitud mínima: 955 m (Martinet)
Pendent màxim: 10.9%
Pendent mitjà: 2,5%
Aquesta és una volta clàssica pels ciclistes de Cerdanya que no volen gran desnivells a les seves cames.
Sortim de Puigcerdà per la N260 en direcció La Seu d’Urgell, en baixada suau arribarem fins a Martinet i un cop allà tenim el tram amb més desnivell de l’itinerari tot pujant a Montellà i des d’allà per una carretereta cap a Santa Eugènia de Nerellà. Passant per Pi, tornem a Bellver i prenem la carretera de la baga passant per Prats i després prenent direcció a Sanavastre i Soriguerola, tornarem per la carretera vella a Puigcerdà.
Fitxa tècnica:
Quilòmetres: 54 km
Desnivell: 605 m
Altitud màxima: 1.154 m (Montellà)
Altitud mínima: 955 m (Martinet)
Pendent màxim: 10.9%
Pendent mitjà: 2,5%
Es tracta d’un recorregut circular i auto guiat (també hi ha opció amb guia) que transcorre per la Serra del Cadí-Moixeró. Al llarg de 7 etapes, 88,5 quilòmetres i 7300 metres de desnivell positius, es recorre la serra i se’n puja a 5 dels seus cims: La Tosa, Penyes Altes del Moixeró, Comabona, Pic de Costa Cabirolera i el mític Pedraforca. El punt de partida és Can Cerdanyola, allà deixem el cotxe i anem al Refugi de Sant Jordi. Altres refugis de la travessa són: el Niu de l’Àliga, Prat d’Aguiló, al Molí de Gósol, Lluís Estasen i Vents del Cadí, refugi fi de ruta on es recull el premi final.
Ruta d’interès històric, cultural i paisatgístic que gran part del seu recorregut transcorre dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La ruta s’inicia al peu de l’espectacular cara nord del Cadí, a la Cerdanya, i es canvia de vessant cap al Berguedà pel pas dels Gosolans, antic pas que comunicava ambdues comarques, i que ens duu als dominis de l’imponent Massís del Pedraforca. Aquesta ruta ens permet descobrir la Vall de la Vansa, on gaudirem intensament de petits pobles de muntanya i la seva gent que mantenen encara viva la conservació del patrimoni rural de la seva vall. Finalment davallem fins a la plana de l’Alt Urgell, vall verda i rica en cultius, que banyada pel riu Segre i envoltada de muntanyes ens retorna a la civilització amb l’arribada a La Seu d’Urgell.
Web: www.guiesdemuntanyaenruta.com/laltre-cara-de-la-forca
Telèfon: 606 159 480
Correu electrònic: guiesdemuntanya@gmail.com
Muntanyes Màgiques és un repte per als amants del senderisme i dels Pirineus catalans: 5 etapes per anar de Ribes de Freser (Ripollès) a Estana (Cerdanya), 17 cims, 98,47 km. i 15.113 m. de desnivell acumulat. Una ruta dura però espectacular. Tu només has de caminar i gaudir, Muntanyes Màgiques s’encarrega de la resta.
Es pot accedir a prat d’Aguiló per una pista des de Montellà, però fer-ho des de Nas, seguint la Ruta dels Segadors a través de la vall de Ridolaina, és l’opció a peu més recomanable. Conegut com el camí de Cerdanya, per aquí passaven les colles de segadors de Gósol que es llogaven en masos de la Cerdanya. A l’estiu de 1906 hi va passar també el pintor Pablo Ruiz Picasso.
Accés: Des de Bellver de Cerdanya es pren la carretera local que va a Pi. Després es continua a la dreta per una altra carretera fins a Nas. Es pot deixar el cotxe a l’entrada del poble.
Inici: Nas.
Dificultat: Fàcil
Altitud màxima: 2.040 m
Desnivell: 815 m
Durada total: 5.30 h (3 h anada + 2.30 h tornada).
Època de l ́any: Segona meitat de la primavera, estiu i els dos primers mesos de la tardor.
Observacions: A l’hivern és un recorregut apte per fer amb raquetes de neu.
Des de Nas (1.225 m) se segueix una pista amb les franges blanques grogues del PR C-124. Es creua el pla de Nas i es deixa per una drecera a la dreta que s’enfila al Collet (1.360 m, 20 min). Aquí s’enllaça amb la pista. A les planes d’Hereus es veuen a l’altre caient de la vall les ruïnes de la torre de Sant Romà, fortificació medieval. Més amunt es pren una altra drecera a la dreta que travessa un rec i enllaça de nou amb la pista davant de la font Tosca. A poques passes a la dreta, per la pista, s’arriba a la font del Cortal de l’Oriol (1.560 m, 1 h 15 min). Al seu damunt hi ha un prat amb un refugi de pastors. Sense deixar la pista, es baixa a la Baga, on la pista torna a guanyar altitud. Es creua el torrent de l’Abeurador i vorejant un contrafort es travessa el torrent de les Eres. Un xic més amunt es troba una desviació a l’esquerra (1.640 m, 1 h 45 min) que s’ha de prendre. Es deixa la pista principal i es puja per una pista secundària. No gaire més amunt cal deixar-la per un camí, també a l’esquerra, que transcorre molt a la vora del torrent de les Eres, però que no l’arriba a travessar. La inclinació augmenta, però és amena gràcies al panorama del vessant nord del Cadí. Després d’una estona s’arriba a un Prat entre el bosc i es troba una pista forestal que passa pel costat d’una cabana metàl·lica. El pendent es modera i per aquesta pista s’enllaça amb la que va de Montellà a prat d’Aguiló al coll de l’Home Mort (1.850 m, 2 h 30 min).
Es continua per la pista cap a l’esquerra, on una drecera també a l’esquerra duu molt a prop del lloc per aparcar els cotxes del final de la pista. La mateixa pista porta al refugi guardat de Prat d’Aguiló (2.040 m, 3 h). Des d’aquest prat, al peu de la muralla nord del Cadí, es domina des de dalt tota la vall de Ridolaina.
Aquesta vall, tancada a l’oest per la Portella Blanca d’Andorra, es troba protegida dels vents del nord per la serralada que formen els Pics de Fontfreda, de Font Negra i d’Envalira. Les esveltes siluetes del Pedraforca i del Roc Colom ens acompanyaran durant tot el recorregut.
Accés: Situats al municipi de Porta (N-20), girem a l’esquerra i creuem el pont que passa per sota la via del tren. Trobem una pista asfaltada i la seguim a l’esquerra, sud, per anar a cercar un petit pont que salva el riu Querol. Hi ha un petit aparcament on és obligatori deixar els vehicles.
Inici: Aparcament a tocar el riu Querol.
Dificultat: Fàcil
Altitud màxima: 2.076 m
Desnivell: 566 m
Durada total: 3.15 h (1.45 h anada + 1.30 h tornada).
Època de l ́any: Tot l’any.
Observacions: Aquest itinerari es pot fer tot l’any, però és especialment interessant dur-lo a terme a l’hivern, quan les condicions meteorològiques no siguin favorables en altres indrets, ja que ens movem per una zona força segura, arrecerada del vent i sense pèrdua possible.
Des de l’aparcament situat al costat del riu Querol prenem, en direcció oest, la pista asfaltada que comença a remuntar la vall i que arriba fins a un repetidor. A partir d’aquí comença la pista sense asfaltar. Esmercem esforços per remuntar el primer tram de l’itinerari, el més costerut, delimitat per boniques parets de pedra seca.
Al final d’aquesta pujada arribem a unes tanques per al bestiar, a partir de les quals el camí ja planeja i la vall s’eixampla cada vegada més (30 min). Des d’aquí ja tenim les primeres vistes del Roc Colom i del Peiraforca, que presideixen la vall. De tant en tant, veiem a les roques les marques blanques i vermelles del sender GR 7, que prové d’Andorra, i del GR 107, que ve de la vall de la Llosa. Continuem per la vall pel costat del riu de Campcardós, que baixa a l’esquerra.
Mentre caminem anem trobant diverses barraques, de dimensions reduïdes, fetes pels pastors, amb les parets de pedra i el llosat recobert de gleves d’herba. Un tram més planer ens condueix a una pujada, perfectament empedrada, que pugem sense dificultats. En arribar a la part alta d’aquesta pujada apareix la silueta del refugi, situat a l’esquerra del camí. Seguim l’ampla sendera i arribem a aquest refugi (1.950 m, 1.15 h). La pista es transforma en sendera i el camí puja primer per una àrea de prats, que a l’estiu estan ocupats pel bestiar. Després d’aquests parts penetrem en un tram no tan bonic, recobert amb matollar de bàlec. Per una zona inclinada ens dirigí al fons de la vall i ens anem acostant al curs del riu de Campcardós. Al cap de poca estona, travessem el riu per unes pedres i arribem a l’estany Petit, i després de passar uns turonets coberts de neret, a l’estany Gros (2.076 m, 1.45 h). A partir dels estanys es podria continuar fins a la Portella Blanca d’Andorra.
La vall d’Angostrina comunica la Cerdanya amb el massís del Carlit. Per aquest motiu s’utilitza com a via de pas per al bestiar que, des de Llívia, puja a pasturar al sector de la Bollosa, aprofitant els drets de pasturatge que hi tenen els ramaders d’aquesta població.
Accés: Des de Puigcerdà ens dirigim a Angostrina. Passada aquesta població i abans de creuar el riu homònim, trobem de seguida un desviament amb indicadors a l’esquerra que mena a aquesta vall. El prenem i pugem per la carretera, al principi asfaltada, que ens duu fins a l’aparcament anterior a l’ermita de Sant Martí d’Envalls.
Inici: Aparcament anterior a l’ermita de Sant Martí d’Envalls.
Dificultat: Fàcil
Altitud màxima: 2.017 m
Desnivell: 475 m
Durada total: 5.15 h (2.45 h anada + 2.30 h tornada).
Època de l ́any: Tot l’any.
Observacions: La carretera que des del desviament d’Angostrina puja a l’aparcament de Sant Martí d’Envalls està tancada durant els mesos d’estiu a l’alçada d’un aparcament anterior habilitat, la qual cosa incrementa en una mitja hora aquest horari.
Des de l’aparcament passem una barrera amb uns rètols de color groc. Avancem en direcció nord per un tram ombrívol fins que arribem a l’àrea de descans situada al costat de l’ermita de Sant Martí d’Envalls. Passada l’ermita el camí s’enfila per un tram pedregós amb petits rierols d’aigua. Quan acaba aquesta pujada sortim a un planell solejat i amb algunes parets de pedra seca, on la vall s’eixampla definitivament. Seguim les marques del “Tour du Carlit” i arribem a una petita presa d’aigües. La travessem i enfilem una pujadeta des d’on veiem el Puig del Cap de l’Home davant nostre. Després de passar per una zona de pastures planera, penetrem en un bosc de pi negre i avellaners. Les marques ens porten fins al petit Pont dels Empedrats, que ens serveix per creuar novament el riu d’Angostrina (1 h). El camí puja ara pel costat est del Puig del Cap de l’Home. Mentre caminem anem deixant darrere aquest puig i travessem per una altra zona planera, on el camí està envoltat de matolls de bàlec i neret.
Amb paciència anem avançant entre els matolls en direcció als remuntadors de l’estació d’esquí de Font-Romeu, que veiem llunyans a mà dreta. Més endavant el camí que seguim ens aboca a una zona ampla, coberta d’herbei, on predominen les clarianes. Traspassem aquestes clarianes per l’esquerra per evitar algunes zones humides i arribem al bonic estany de la Pradella, amb un refugi al costat (1.960 m, 2.15 h).
Una vegada contemplat aquest estany, tenim dues opcions per acabar d’arribar a la Bollosa. La primera, més fàcil, és girar una mica a l’esquerra per agafar l’àmplia pista que ens duu directament a l’embassament. La segona, més bonica, és continuar pel sender del GR-10 que surt a tocar mateix del refugi i que, serpentejant entre un bosc de pi negre adornat amb nerets, arriba igualment fins a l’estany de la Bollosa (2.017 m, 2.45 h).