/ Rutes

Coma d’Or

Coma d’Or

Aquest itinerari, format per una pujada de pendents suaus i ondulats, ens portarà al cim del Coma d’Or, una talaia amb unes vistes sorprenents de l’embassament de Lanós i de tot el massís del Carlit, que des d’aquí podrem contemplar amb tota la seva extensió.


Fitxa tècnica


Accés: Seguint la N-20 arribem al Coll de Pimorent. Aquí cal prendre la pista que surt a la dreta (NE) i s’interna a la vall d’en Garcia. Hem de remuntar-la durant uns 3 km (en mal estat en el tram final) fins al costat de la petita presa de la captació d’aigües.

Inici: Aparcament de la presa d’aigües.

Dificultat: Fàcil- Mitjana

Altitud màxima: 2.826 m

Desnivell: 684 m

Durada total: 3.45 h (2 h anada / 1.45 h tornada)

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: Muntanya de fàcil accés, però d’altura considerable. S’ha d’anar equipat correctament per tal d’evitar ensurts. El pas aeri que s’ha de superar a la cresta final és delicat i caldrà que prenguem precaucions.

Itinerari


Una vegada aparcat el vehicle al costat de la presa de captació d’aigües, ascendim pel centre de la vall entre corriols, evitant d’aquesta manera les voltes de la pista. Quan arribem al final, trobem un senderó que remunta per un pendent herbós força inclinat, que pugem sense dificultats, fins a arribar a una mena de colladeta imperceptible que dóna entrada a una petita vall. Travessem aquesta vall i, remuntant una altra pujada herbada, sortim al primer coll de la jornada, la Portella d’en Garcia (2.534 m, 50 min). Des d’aquest coll podem distingir, a l’esquerra, els tres lloms característics que formen el pic de Trespunts. Davant nostre veiem perfectament el Pic de Coma d’Or i tot el camí de pujada.

Descendim ara per un tram amb alguna zona rocallosa i, en pocs minuts, arribem al coll de Coma d’Or, des d’on veiem el llac homònim emplaçat a la dreta. El camí, senyalitzat amb alguna fita, serpenteja novament per una pujada d’herba i, en la part final, arriba a una mena de grades de pissarra, colgades de neu durant bona part de l’any. Travessem aquestes grades, sempre amb la silueta del Coma d’Or davant nostre, i guanyem alçada entre el pedregar pla fins a situar-nos pràcticament a la base de la muntanya. Amb paciència, anem remuntant el camí que enfila aquesta última pujada, fins que sortim a la cresta i al cim previ del Coma d’Or (2.825 m). El cim principal queda a l’esquerra. No obstant això, per arribar-hi haurem de superar encara un pas aeri força delicat, que es pot evitar per la dreta, i continuar per la curta cresta que porta al cim del Pic de Coma d’Or (2.826 m, 2 h).

Des d’aquest cim veiem perfectament l’estany de Lanós als nostres peus. El Carlit destaca a l’horitzó, davant nostre, mentre que les muntanyes del sector del Pas de la Casa resten emplaçades cap a l’oest.

Mapa i altimetria

Coma d'Or

Descarrega la ruta, creada per Fotosenderismo.com, des de Wikiloc

Puigmal

Puigmal

El Puigmal és la quarta elevació de la Cerdanya i una de les quatre muntanyes d’aquesta comarca que superen els 2.900 m. També és el pic més alt del Ripollès. Per aquesta raó, el seu cimall és molt freqüentat pels muntanyencs que hi pugen tant pel vessant de la Cerdanya com pel del Ripollès.


Puigmal

Fitxa tècnica


Accés: Des de Bourg-Madame prenem la N116 en direcció a Sallagosa fins que trobem, a la dreta, el desviament que porta a la desapareguda estació d’esquí del Puigmal. Per aquesta carretera asfaltada recorrem els 11 km que ens duen fins a l’últim aparcament.

Inici: Últim aparcament de l’antiga estació d’esquí del Puigmal.

Dificultat: Fàcil- Mitjana

Altitud màxima: 2.911 m

Desnivell: 940 m

Durada total: 3.30 h (2 h anada / 1.30 h tornada)

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: Ens movem per terreny d’alta muntanya i, per tant, caldrà anar equipats. A l’hivern es pot fer amb raquetes o amb esquís de muntanya.

Itinerari


Sortim de l’últim aparcament habilitat de la desapareguda estació d’esquí del Puigmal i seguint el tram de carretera asfaltada fins a un edifici de tractament d’aigües. A partir d’aquí deixem l’asfalt i continuem per una estreta pista de terra, envoltada de matolls de bàlec, que ens porta a creuar el rec d’Aiguaneix. El travessem i seguim per un pendent herbat fins que trobem una pista.

En aquest punt clau, en lloc de seguir el curs del riu, torcem a la dreta i de seguida veiem una gran pedra senyalitzada que ens mostra el camí al Puigmal. Iniciem la pujada (S), sobtada, serpentejant entre matolls de neret i seguint les marques de pintura groga. Al final d’aquesta pujada, trobem un pla. Aquí hem de girar cap a l’est i pujar per un fort pendent amb sòl descompost fins a sortir a una esplanada d’herbei.

Des d’aquesta zona més planera, iniciem una travessa en diagonal, passem a tocar d’una cabana en ruïnes (1 h), i ens dirigim cap al sud per anar a trobar el visible Clot de la Pastera. Quan hi arribem, trobem l’ampla sendera que prové de la Tossa del Pas del Lladres a la dreta. Nosaltres, però, comencem a pujar cap a l’esquerra per un camí descompost i vertical. Més amunt, l’itinerari penetra dins un caos rocós, on la neu perdura fins ben entrada la primavera. Diversos senderons creuen aquest pedregam, però tots van a parar a la cresta de la muntanya (1.45 h).

Quan sortim a la cresta, ja veiem els paisatges ondulats del Ripollès. Ara hem de seguir a la dreta (E), a través de la senda que segueix pel llom cimer i arriba a la base d’un turó pedregós. Superem aquest turó i arribem a la seva part més alta, des d’on ja albirem el cim del Puigmal. Ens hi dirigim travessant per una zona de pedres planes i arribem a la creu i al cim del dificultats, el cim del Puigmal (2.911 m, 2h), on també trobem una placa amb un fragment de Canigó, l’obra de l’insigne Jacint Verdaguer.

Mapa i altimetria

Puigmal

Descarrega la ruta, creada per ferran.garrigosa, des de Wikiloc

Puigpedrós

Puigpedrós

El cim de Puigpedrós, emplaçat al nord del Planell de Campcardós, és un mirador excepcional de bona part de les muntanyes pirinenques, ja que la seva panoràmica abraça des del Canigó al massís de la Maladeta passant, naturalment, pel pic més alt de Catalunya: la Pica d’Estats.


Puigpedrós

Fitxa tècnica


Accés: Tant des de Meranges com de l’Estació de Guils Fontanera surten pistes forestals, força transitables, que ens duen fins a l’emplaçament del refugi de Malniu (2.130 m)

Inici: Aparcament del refugi de Malniu (2.130 m)

Dificultat: Fàcil- Mitjana

Altitud màxima: 2.914 m

Desnivell: 784 m

Durada total: 3.30 h (2 h anada / 1.30 h tornada)

Època de l’any: Finals de primavera, estiu i tardor.

Observacions: La pista que prové de Guils Fontanera està tancada a l’hivern. També la pista que puja des de la població de Meranges sovint esdevé intransitable en aquesta època per l’acumulació de neu o de congestes, la qual cosa haurem de tenir en compte per a l’aproximació.

Itinerari


Des del refugi de Malniu iniciem el camí seguint les marques del GR11 en direcció O per travessar una passarel·la de fusta que salva el desguàs de l’estany Sec. De seguida sortim a un prat ampli, que travessem en la mateixa direcció, i que aviat ens fa guanyar alçada per una zona amb algunes roques de granit, fins que arribem a un pal de fusta amb indicadors.

A partir d’aquí, deixem el camí del GR11 a la dreta, que ens portaria al refugi dels Engorgs i, seguint les indicacions del rètol, girem cap a l’esquerra (NO) i comencem a pujar per una zona d’herbei solcada per alguns rierols que baixen del Coll de les Molleres. El camí va girant al nord amb una forta pujada i remunta l’esquenall d’herba fins que ens diposita en una zona de pastures més planera.

És el moment de travessar aquest fals pla en diagonal seguint el rierol que baixa a mà dreta (NNE) i que ens guiarà durant un tram del camí, ja que procedeix del Planell de Campcardós. Seguint les fites trobem un pendent pronunciat pel qual baixa el rierol esmentat. Deixant-lo a la dreta anem superant la forta pujada, travessant alguna zona rocosa, fins que sortim a la part meridional del Planell de Campcardós (1.15 h), una vasta esplanada en la qual destaca la cúpula de la muntanya a la qual ens dirigim.

Anem travessant l’esplanada, que guanya alçària gradualment, en direcció NE, cap a l’amuntegament de pedres que forma la cúspide del Puigpedrós.

Quan arribem a la base de la muntanya, esquivem el pedregar final per la dreta, i arribem al cim del Puigpedrós (2.914 m, 2 h), amb una creu i un vèrtex geodèsic en el punt més alt. Si ens dirigim més al nord, a part de la immensa perspectiva de les muntanyes pirinenques i dels cims propers d’Andorra, podrem veure tota la depressió que forma la vall de Campcardós fins a arribar al poble de Porta.

La tornada la podem fer pel mateix camí que hem pujat o baixant per la Vall de Campcardós i passant pel Llac de Malniu.

Mapa i altimetria

Puigpedrós

Descarrega la ruta, creada per Kilian Jornet Foundation, des de Wikiloc

Tossa Plana de Lles

Tossa Plana de Lles

Voluminosa, la tossa Plana de Lles o pic de la Portelleta és la segona més elevada de la Cerdanya. La seva ascensió es veu altament compensada pel formidable panorama de què es gaudeix des del cim.


Fitxa tècnica


Accés: Des de Martinet es pren la carretera LV-4036 fins a Lles i, a continuació, una pista asfaltada fins a la recepció de l’estació d’esquí nòrdic de Cap del Rec.

Inici: Refugi de Cap del Rec.

Dificultat: Mitjana

Altitud màxima: 2.916 m

Desnivell: 950 m

Durada total: 4.30 h (2.30 h anada / 2 h tornada)

Època de l ́any: Primavera, estiu i tardor.

Itinerari

Des del costat del refugi del Cap del Rec (1.848 m) es pren el camí núm. 18, també GR11, fins al refugi de Pradell. Un cop allà trobem l’indicacor del sender número 19 de Senders de Cerdanya, marcat amb rectangles grocs, que ens marca direcció la Tossa Plana de Lles. De seguida s’entra en una pineda de pi negre. A continuació ve un pendent bastant pronunciat fins que se surt del bosc i s’arriba a l’extens pla de les Someres (2.335 m, 35 min), amb restes d’una cabana.

Es puja per un esquenall herbat amb pins negres a l’esquerra fins al peu de l’ample vessant sud de la muntanya. El camí hi queda un xic difús, però el que resta d’ascensió és evident. Senyals de pintura i nombroses fites indiquen la ruta. A l’esquerra, un caminet que no s’ha de seguir es dirigeix a la propera bassota de Setut. L’itinerari guanya altitud de manera constant fins a un primer planell, augmenta sensiblement després i s’atenua a la part superior, a l’inici de l’altiplà pedregós granític culminant.

Sense més obstacles s’ateny el cim de la tossa Plana de Lles (2.916 m, 2 h), mirador immillorable de la Cerdanya, d’Andorra i del Pirineu a ponent fins més enllà de la Maladeta, en concret fins el pic Mièidia de Bigorra. A migdia es domina el Cadí i el Baridà i a llevant el panorama s’allarga fins al Canigó.

Mapa i altimetria

Tossa Plana de Lles

Descarrega la ruta, creada per El_pepus, des de Wikiloc

Camí de Sant Jaume

Camí de Sant Jaume

El descobriment de les restes de l’apòstol Sant Jaume a Compostela a principis del segle IX, va encendre un fervor religiós sense precedents arreu del món conegut fins llavors. D’arreu del vell continent, els devots peregrinaren en direcció a Santiago de Compostela per purificar-se i adorar les relíquies del sant màrtir. Després d’alts i baixos, en el segle XX, el camí pren una gran importància, afegint-se a l’aspecte religiós de la ruta altres com el cultural i l’esportiu. Les rutes que portaven i porten a Compostela convergeixen en dos camins principals: l’aragonès i el navarrès, aquest darrer entra des de França per Roncesvalles i arriba fins a Puente de la Reina, on s’uneix amb la ruta aragonesa de ve de Somport passant per Jaca.

En aquestes vies principals conflueixen multitud de vies secundàries, una d’elles, i com a variant d’entrada a la Península, recollia la gent procedent de l’Europa meridional que entrant pels colls de la Perxa i Pimorent, conflueix a Sant Jaume de Rigolisa (Puigcerdà), creua la Cerdanya per la vora del riu Segre i continua, travessant els Pirineus, en direcció a Jaca on enllaça amb una de les vies principals.

Passejant per aquest camí d’orígens prehistòrics, a peu, en bicicleta o a cavall, ens endinsarem en l’essència d’una comarca que, de forma silenciosa, ha jugat un paper molt important en l’esdevenir històric d’un país i coneixerem i gaudirem d’una de les valls més boniques d’Europa.

Mapa i track GPS