Vall d’Eina

Des del segle XVII molts naturalistes han recorregut la pintoresca vall o coma d’Eina per la seva diversitat botànica: més de mil espècies de plantes, algunes de les quals endèmiques, i altres d’interès científic o medicinal. També hi viu una comunitat molt variada d’insectes, amb més de setanta espècies de lepidòpters. Amb l’objectiu de protegir aquest espai i el seu ric patrimoni es va crear en el seu moment la Reserva Natural d’Eina. El camí que se seguirà, ben traçat és una de les rutes clàssiques per dirigir-se a Núria des de la Cerdanya.

Fitxa tècnica

Accés: Des de Sallagosa se segueix la carretera N-116 en direcció a la Perxa fins que es troba a la dreta una desviació que duu a Eina. Aquí se segueix a la dreta la carretera de Llo, que de seguida creua el riu d’Eina. Poc després es troba a l’esquerra un descampat per aparcar-hi.

Inici: Descampat als afores d’Eina.

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.684 m

Desnivell: 1.085 m

Durada total: 5.30 h (3 h anada + 2.30 h tornada).

Època de l ́any: Final de la primavera, estiu i primera meitat de la tardor.

Observacions: Si hi ha neu, la part baixa de la vall és fàcil amb raquetes, però a partir del pla de l’Orri, i sobretot en l’ascensió al coll d’Eina, sovint són necessaris el piolet i els grampons.

Itinerari

A l’esquerra del descampat (1.599 m) s’inicia un camí que passa per uns prats i s’endinsa en un bosc de pi negre. No triga a enllaçar amb una pista que ve per la dreta. S’agafa cap a l’esquerra i es recorre fins al final. Després cal continuar per un camí ample a través del bosc d’Eina. Es creua un vell rec i més endavant una tanca per al bestiar. Amb el riu d’Eina a l’esquerra es passa per la part més estreta de la vall. Es troba una altra tanca i s’arriba al pla de l’Orri (2.015 m, 1 h 15 min), on la vall comença a obrir-se.

Es continua amunt pel camí. El vessant de la solana és poblat per bàlecs i el de la baga per nerets. Al juny, quan aquests arbusts floreixen, el seu contrast es torna vistós. Se superen uns esglaons esquistosos per mitjà de llaçades i es descobreix a l’esquerra un bonic salt d’aigua. El camí, al cap d’una estona, travessa a gual el riu i s’enfila a un llom. Després d’una font i d’una ascensió curta entre pedregars i nerets es deixa a la dreta una cabana, es puja a un altre llom i s’entra al pla de la Beguda (2.335 m, 2 h 15 min), extenses pastures situades entre el pic de Finestrelles i la torre d’Eina.

El camí, senyalitzat amb grosses fites de pedres, a partir d’aquí guanya altitud en llaçades per arribar al pas elevat que domina tota la vall: el coll d’Eina o de Núria. Superant una costa pronunciada i constant, força inclinada al final, s’ateny aquest coll (2.684 m. 3 h), darrere el qual es pot veure el Santuari de Núria. Pel camí que baixa pel vessant ripollès s’hi arribaria en 1 h 30 min. Una altre opció força recomanable, es enfilar-se al proper cim del pic d’Eina (2.786 m), a l’esquerra, uns 20 min. Més enllà, el cim de l’elevat pic de Noufonts (2.861 m) queda a 45 min. Des del coll també es pot anar sense dificultats al panoràmic cim del pic de Finestrelles (2.828 m) ens uns 30 min.

Mapa i altimetria

Descarrega la ruta, creada per Ramon Codina, des de Wikiloc

Vall de la Llosa

Aquest itinerari, que travessa l’encara salvatge vall de la Llosa, ja era utilitzat antigament per contrabandistes, pastors, bandolers i llauradors per passar a Andorra. També el travessaven els arriers que transportaven el ferro que s’extreia de la mina situada a Pimorent.

Fitxa tècnica

Accés: Des de Martinet ens dirigim a Lles. A la sortida d’aquest nucli trobem, a la dreta, una desviació que ens portarà a Viliella. Creuem aquest poble i seguim la pista que ens duu fins a Can Jan de la Llosa (3 km), on hi ha lloc per aparcar.

Inici: Aparcament de Cal Jan de la Llosa.

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.060 m

Desnivell: 400 m

Durada total: 4.30 h (2.30 h anada + 2 h tornada).

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: A l’hivern, la pista de la Llosa permet fer perfectament aquest itinerari fins a la Barraca dels Esparvers amb raquetes o esquís de muntanya. A partir d’aquí, si seguim en direcció a la Portella Blanca d’Andorra, el camí es torna més costerut.

Itinerari

Des de Cal Jan de la Llosa (1.610 m) anem a buscar un camí empedrat que surt a mà dreta i que ens duu al riu de la Llosa, que creuem per un pont. Al principi el camí, molt ample, traça diverses llaçades entre prats i parets de pedra seca fins que enllaça amb la pista que ve de Coborriu. De seguida girem al nord i trobem un tram cimentat que arriba fins a la tanca metàl·lica que barra el pas als vehicles.

Comencem a guanyar altitud mentre veiem, a l’esquerra, les restes del Castell de la Llosa. Anem endinsant-nos a la vall caminant per la pista (GR 11-10 i 107), que travessa un bosc espès de pi negre, fins que passem al costat de la barraca de la Farga, situada a la nostra dreta. Continuant per la pista, sortim a una àmplia esplanada creuada pel torrent de Calm Colomer, que prové de l’estany homònim. La pista fa una marrada, primer a la dreta, i passem per un petit torrent. Desprès gira a l’esquerre fins que, finalment, arribem a un tram on girem definitivament cap al nord per un pendent moderat. D’aquesta manera arribem al pla de la Molina, on ens anem apropant al curs del riu de la Llosa, fins que el traspassem per un pont i sortim a una preciosa i àmplia planúria de pastures. El riu queda a la dreta una mica separat. Creuem aquest pla i continuem per la pista, que ara torna a pujar. En arribar a la part més alta albirem una gran clariana davant nostre.

Prat Xiuxirà (2.011 m). Indret espectacular i acollidor (2.15 h). El riu discorre a la dreta, a tocar dels pins. L’esvelta silueta de la Muga es retalla cap a l’oest. Al mig d’aquesta esplanada trobem un oratori de la Mare de Déu de la Llosa, al costat d’unes taules de pedra. A partir d’aquí la pista esdevé senderó i es pot continuar, seguint les marques del GR 107, fins al petit pont que salva les aigües del riu de Vallcivera i finalment arribar a la barraca dels Esparvers (2.30 h).

Mapa i altimetria

Descarrega la ruta, creada per MerViMas, des de Wikiloc

Estany de Lanós

La massa d’aigua més gran de la Cerdanya, l’estany de Lanós, es troba situada en un entorn idíl·lic i està encerclada per una munió de muntanyes espectaculars. Al mateix temps, aquest estany és un dels punts de partida més utilitzats per recórrer el massís del Carlit.

Fitxa tècnica

Accés: Seguint la N-20 en direcció al coll de Pimorent, passem els pobles de la Tor de Querol i Porta. Quan arribem a Porté hem d’agafar un desviament a la dreta amb uns rètols que ens indiquen: massís del Carlit. Continuem per la pista asfaltada fins a l’aparcament situat damunt mateix de la presa de l’estany del Passet.

Inici: Aparcament de l’estany del Passet.

Dificultat: Fàcil.

Altitud màxima: 2.213 m

Desnivell: 508 m

Durada total: 3.15 h (1.45 h anada + 1.30 h tornada).

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: La pujada a Lanós no té cap dificultat durant els mesos d’estiu, però caldrà fer atenció a l’hivern si ens hi dirigim quan hi hagi neu acabada de caure ja que, a partir de la corba de sota els cables del telefèric, sovint s’hi formen allaus. Millor no anar-hi amb aquestes condicions.

Itinerari

A l’aparcament del Passet (1.705 m) a tocar dels rètols de l’esquerra, veiem el camí que s’enfila entre matollars de bàlec i alguns pins negres. Prenem aquest camí, molt marcat i, seguint les seves llaçades, anem guanyant alçària. Al cap de pocs minuts trobem, a l’esquerra, la sendera que prové de la N-20 que puja al Coll de Pimorent. Nosaltres, però, continuem a la dreta i anem remuntant amb paciència el vessant sud de la serra de Font Viva, sempre envoltats de bàlec.

Quan arribem a tocar dels cables de l’antic telefèric (50 min), veiem l’estany de Font Viva enfonsat a la dreta. A partir d’aquí el camí planeja, passa per un contrafort una mica ombrívol i gira definitivament a l’esquerra, en direcció nord. Aviat travessem una petita torrentera i ja veiem, al fons de la vall, la magnitud de l’espectacular pres de Lanós.

Continuem per l’anomenat camí dels Enginyers, una mena de balconada penjada a l’esquerra de la vall. Les marques blanques i vermelles del GR 7 ens guien en direcció inequívoca cap a la presa. Hem de seguir el traçat d’aquest camí, pràcticament planer, durant una estona. Quan ens anem acostant a l’embassament, el caminoi travessa un petit pont de fusta que salva les aigües del rec de Lanós. Seguint en direcció nord, deixem a la dreta el camí que ens portaria al Carlit i continuem per un replà herbat, on un senderó es va enfilant en direcció a l’esquerra de l’embassament. D’aquesta manera arribem a tocar de l’estany.

Estany de Lanós (2.213 m, 1.45 h). Indret espectacular. La immensa massa d’aigua sembla no tenir acabament. Albirem, a la dreta, el Puig de Comad’Or i l’agresta silueta del Puigpedrós de Lanós. A l’est destaquen clarament el pic de Castell Isard i, es clar, la majestuosa silueta del Carlit, que ens mostra clarament la seva hegemonia envers la resta de muntanyes.

Mapa i altimetria

Descarrega la ruta, creada per jmcorbella, des de Wikiloc

Estany de Font Viva

En un racó de la vall de Porté trobem el pintores estany de Font Viva, que resta emplaçat a la mateixa base de la serra homònima. Aquest estany, de formes arrodonides i encerclat per petits turons, fa les delícies dels pescadors que a l’estiu s’apropen fins als seus contorns.

Fitxa tècnica

Accés: Seguint la N-20 en direcció al coll de Pimorent, passem els pobles de la Tor de Querol i Porta. Quan arribem a Porté hem d’agafar un desviament a la dreta amb uns rètols que ens indiquen: massís del Carlit. Continuem per la pista asfaltada fins a l’aparcament situat damunt mateix de la presa de l’estany del Passet.

Inici: Aparcament de l’estany del Passet.

Dificultat: Molt fàcil.

Altitud màxima: 1.890 m

Desnivell: 185 m

Durada total: 1.30 h (45 min anada + 45 min tornada).

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: A l’hivern és un itinerari molt recomanat per fer amb raquetes.

Itinerari

Agafem el camí que comença a pujar davant de l’aparcament de Passet en direcció a l’estany de Lanós. Uns metres més enllà trobem, a la dreta, un altre senderó menys marcat que s’obre camí entre el matollar de bàlec. El seguim, passem pel costat d’alguns pins verds i travessem un primer rierol que baixa de la serra de Font Viva. Continuem ara per un petit llom i creuem un altre rierol. Mentre avancem veiem l’estany del Passet a la dreta, al fons de la vall.

Més endavant pugem per unes petites terrasses rocoses i passem al costat d’un aixopluc de pastors de pedra, que queda emplaçat a l’esquerra del camí. Finalment sortim a una mena d’esplanada herbada, on el paisatge s’eixampla. Cal creuar aquest planell inclinat en diagonal, en direcció a un petit turonet que s’alça al final del pla. Quan hi arribem, traspassem aquest turó per l’esquerra i seguim el camí marcat, que passa ara per una zona on trobem diverses parets de pedra seca.

Seguim remuntant per la sendera, que sempre es troba situada sota la mateixa falda del pic de Font Viva. Encara haurem de superar un parell de graonades més per arribar a una mena de collet, des del qual ja veiem l’estany de Font Viva davant nostre. Des d’aquest collet, veiem al darrere tot l’itinerari que hem recorregut i també la mola del Pic de Font Freda, que destaca poderosament a l’horitzó.

Un mínim descens ens portarà en pocs minuts fins a tocar de la riba de l’estany de Font Viva, on veiem les restes de l’antic refugi. El camí bordeja el llac per l’esquerra i va a parar a una esplanada verda que hi ha situada al costat est de l’estany (45 min). És el moment de gaudir del paisatge encisador que ens envolta. A l’oest veiem les muntanyes situades al sector del Pas de la Casa, mentre que al sud destaquen clarament el coll i els pics de Colll Roig.

Mapa i altimetria

Descarrega la ruta, creada per jmcorbella, des de Wikiloc

Estany de Malniu

A causa de la seva bellesa i anomenada, a l’estiu els estanys de Malniu es troben entre els més visitats de la Cerdanya, fins i tot més que els estanys de la Pera. La seva facilitat d’accés i la ubicació del refugi de Malniu, sens dubte, hi tenen molt a veure.

Fitxa tècnica

Accés: Es pot arribar al refugi de Malniu des de Meranges, seguint la pista forestal que hi puja. També s’hi accedeix des de l’estació d’esquí nòrdic de Guils Fontanera, seguint la pista que continua pel Pla de la Feixa i baixa després fins al mateix refugi, on hi ha l’aparcament.

Inici: Aparcament del refugi de Malniu.

Dificultat: Molt fàcil.

Altitud màxima: 2.250 m

Desnivell: 120 m

Durada total: 1 h (35 min anada + 25 min tornada).

Època de l ́any: Tot l’any. A l’hivern es pot fer amb raquetes, tot i que moltes vegades la pista d’accés al refugi està tancada.

Itinerari

Una vegada aparcat el nostre vehicle, retrocedim uns metres per anar a buscar l’entrada de l’aparcament. Just abans de creuar el rierol que prové del desguàs de l’estany de Malniu, trobem a la dreta els rètols que ens indiquen l’inici de l’itinerari. Aquest comença al costat del mateix riu, penetra en el bosc i, durant una estona, segueix al costat de la seva riba.

Anem seguint durant un tram les marques blanques i vermelles del traçat del GR 11, pintades a les roques, i també les marques blanques i grogues que marquen el circuit dels estanys. Fem una primera pujada suau, amb tendència a la dreta, i després una altra pujada més pronunciada que ens permet guanyar alçària. El camí es ample i les fites i les marques de pintura ens orienten dins del bosc. Així, arribem a una petita esplanada des de la qual podem veure, en una clariana, el refugi de Malniu i el seu aparcament. Més endavant, el sender del GR 11 es desvia cap a la dreta en direcció al refugi de la Feixa, però nosaltres hem de seguir pujant pel camí de l’esquerra, ara només marcat amb pintura blanca i groga. Passem a tocar d’una zona amb grans roques de granit i farcida de matolls de neret. Després sortim a un lloc més planer on hi ha una cruïlla amb rètols indicadors. Un d’aquests rètols ens assenyala, cap a la dreta, la direcció correcta als estanys. D’aquesta manera, travessem una zona força planera i arribem al desguàs de l’estany.

Estany de Malniu (2.250 m, 0.35 h). Es troba situat en un indret molt bonic, sota el roquetam que es desprèn del Castell dels Lladres i del Pedró de la Tossa. Les dimensions d’aquest estany ens sorprenen. És recomanable fer una passejada pel costat del llac per tal d’admirar la seva bellesa. Si seguim el camí, ara menys marcat, podrem arribar fins a l’estany de Guils, envoltat de pedres.

Mapa i altimetria

Descarrega la ruta, creada per Joancunit, des de Wikiloc

Estanys de la Pera

A la Cerdanya els estanys de la Pera han estat durant molt anys un punt de pas de contrabandistes que anaven i venien d’Andorra. Aquests dos estanys es troben a la conca de recepció del riu del Molí, en un petit circ glacial situat a la capçalera de la vall d’Arànser.

Fitxa tècnica

Accés: Des de Martinet es pren la carreteraLV-4036 en direcció a Lles, però poc abans d’arribar-hi s’agafa a l’esquerra la que duu a Arànser. Després es continua per una pista asfaltada que puja al Fornell, a la recepció de l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa. A partir d’aquí, per accedir a Prat Miró i les Pollineres (pista tancada al transit de vehicles motoritzats durant tot l’any).

A l’estiu, en èpoques de màxima afluència de visitants, sol haver-hi un servei de transport bus-llançadora. Aquest servei també està disponible des de l’estació d’esquí nòrdic de Lles per Cap del Rec. Demaneu més informació a l’oficina de turisme.

Inici: Estació d’esquí nòrdic d’Aransa.

Dificultat: fàcil – mitjana.

Altitud màxima: 2.140 m

Desnivell: 500 m

Durada total: 4.30 h (2.30 h anada + 2 h tornada).

Època de l’any: Primavera, estiu i tardor. A l’hivern amb raquetes de neu.

Observacions: A l’hivern les estacions d’esquí nòrdic d’Aransa i de Lles de Cerdanya, tenen itineraris senyalitzats per raquetes de neu que ens duen a les Pollineres. No cal dir que aquesta passejada i la posterior fins al refugi d’Estanys de la Pera són altament recomanables.

Itinerari

Des del Fornell a l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa (1.862 m) es pren el camí núm. 1 (indicador) de Senders de Cerdanya (rectangles grocs), que transcorre per dins el bosc tot passant per la Bassa de Comabella i Riu del Molí fins fins al refugi de Les Pollineres. Aquest camí continua amunt per la dreta i evita un revolt de la pista. Després segueix uns metres cap a la dreta la pista que es dirigeix a Cap del Rec fins que creua per un pont del riu del Molí. A continuació el camí a seguir, per on passa també el GR 11-10, se’n desvia a l’esquerra, entra al bosc i travessa a gual el riu del Molí.

Més amunt creua dos cops la pista d’accés al refugi d’Estanys de la Pera i recorre el fons de la vall, alternant bosc de pi negre amb clarianes, fins que arriba al peu d’una cinglera granítica per on es precipita un bonic salt d’aigua. A partir d’aquí la inclinació augmenta fins que es retroba la pista poc abans de l’estany petit de la Pera, a l’esquerra. El tossal de la Truita o pic de Perafita, de forma piramidal, destaca al fons.

El camí evita la pista per la dreta, travessa unes pastures i arriba al refugi d’Estanys de la Pera (2.357 m, 45 min), guardat a l’estiu, en períodes de vacances i alguns caps de setmana. A l’estany gran de la Pera s’hi arriba per la pista i per un caminet planer a la dreta que hi duu en pocs minuts (2.350 m, 1 h). Val a dir que el topònim la Pera no té res a veure amb una pera (fruita), sinó que es refereix a una pedra com a senyal. Topònims semblants de Catalunya són Peramola, Peralada, Peratallada o Peramea, entre d’altres.

Mapa i altimetria

Descarrega la ruta, creada per CentreCAC, des de Wikiloc

Prat de Cadí

Passejar fins a prat de Cadí s’ha convertit avui en una de les activitats preferides pel turisme que ve a la Cerdanya. La veritat és que es tracta d’una petita excursió molt agraïda que duu a un dels indrets més bells i espectaculars de la Cerdanya i del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Fitxa tècnica

Accés:des de Martinet es pren la carretera LV-4055 en direcció a Montellà, però de seguida es deixa a la dreta per una altra carretera estreta, que baixa a creuar el riu de Bastanist. Es deixa també a l’esquerra la carretera de Bastanist i a la dreta la de Béixec. Després d’unes quantes llaçades per guanyar altitud s’arriba a un aparcament que hi ha a ma esquerra, 100m abans d’Estana, per deixar-hi el vehicle. Es continua a peu un 500m fins a Coll de Pallers, passant per Estana.

Inici: Coll de Pallers.

Dificultat: Fàcil.

Altitud màxima: 1.820 m

Desnivell: 330 m

Durada total: 1.45 h (1 h anada / 45 min tornada)

Època de l ́any: Primavera, estiu i tardor.

Observacions: en temporada baixa es pot accedir en vehicle fins a Coll de Pallers per una curta i estreta pista, amb un descampat per deixar-hi el vehicle tot i que, a ple hivern i amb neu, és probable que no s’hi pugui accedir.

Itinerari

Al coll de Pallers (1.490 m) es deixa el GR 150 a la dreta —va al Querforadat— i es pren en sentit sud el PR C-121, indicat amb franges blanques i vermelles. Primer va per una pista i de seguida pren un camí a la dreta que s’enfila a uns prats. Després entra en una pineda de pi roig amb gatsaules i boixos. Més amunt transcorre per la carena del contrafort que forma la serra de Mataplana i es troba el coll de Reineres, a l’entrada del qual hi ha un portell de fusta.

El camí passa al vessant de la vall del Quer i pren relleu a la dreta del Vulturó, cim més elevat del Cadí. La calcària paret nord d’aquesta serra es veu ja en una bona part de la seva extensió.

Un cop s’ha arribat al Collet Roig (1.700 m, 45 min) el camí esdevé planer i travessa un vessant, de nou a la vall de Batsanist, ric en vegetació: pineda de pi negre amb avets, moixeres, bedolls, moixeres de guilles i nerets. S’enllaça amb una pista i s’ateny Prat de Cadí (1.820 m, 1 h), magnífic paratge al nord del Cadí. Davant, entre les roques Verda i de l’Ordiguer, destaca la canal del Cristall, on de fet es dirigeix el PR C-121, fins al coll de la Canal del Cristall, a la carena del Cadí. Aquesta ascensió, però, és només recomanable per a excursionistes amb una certa experiència en alta muntanya. A l’extrem sud del prat es troba la font del Pi, al costat d’uns abeuradors per al bestiar.

Mapa i altimetria

Descarrega la ruta, creada per diables, des de Wikiloc

Pujada a Bell-lloc

Agradable passejada que es fa sense presses en mig matí. L’itinerari més senzill recorre un camí empedrat fins al coll de Jovell, després assoleix el cim de l’Argila i arriba al monestir de la Mare de Déu de Bell-lloc, des del qual es gaudeix d’un panorama dilatat de la Cerdanya.

Fitxa tècnica

Accés: Des d’Ur es pren la D-618, que passa per Vilanova de les Escaldes. Allà, en una rotonda, es pren a l’esquerra la D-10 per les Escaldes fins a Dorres.

Inici: Dorres.

Dificultat: Fàcil.

Altitud màxima: 1.704 m

Desnivell: 375 m

Durada total: 1.45 h (1.10 h anada / 35 min tornada)

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: A ple hivern hi pot haver gel en els trams vora el rec de Jovell.

Itinerari

L’excursió es pot iniciar a la plaça principal de Dorres o 10 min més amunt, a la capella de Mageta. Com que Dorres, amb l’església parroquial romànica de Sant Joan Evangelista, del segle XII —a l’interior es venera la imatge de la Mare de Déu de Bell-lloc—, és prou atractiu, potser és millor començar-la a la plaça (1.431 m). Dorres és conegut també per les aigües termals. L’itinerari està ben indicat. Es pren un carrer estret on hi ha franges vermelles i grogues de dos GR de Pays (senders de petit recorregut francesos): el del Tour du Carlit i el del Tour de Cerdagne. De seguida es deixa a l’esquerra el GR P du Tour de Cerdagne, que es desvia per un carrer. L’altre, el GR P di Tour du Carlit, continua pel mateix carrer. Quan gira a la dreta es troba la capella de Mageta, amb un oratori dedicat a Sant Marc, a Dorres considerat protector d’intempèries i del llamp. Els senyals continuen a l’esquerra per un interessant camí amb trams empedrats. El camí, entre bedolls i avellaners, creua el rec de Jovell i poques passes després hi ha a l’esquerra una desviació (indicador) amb senyals grocs. El pendent s’accentua una mica, se surt del bosc i s’atenyen unes pastures poc abans d’assolir el coll de Jovell (1.633 m, 50 min), pas per anar a Brangolí i a Feners, cap on va el GR P du Tour du Carlit.

El GR P du Tour de Cerdagne va per una pista que es dirigeix directament a Bell- lloc, però és preferible anar-hi per un altre camí senyalitzat amb franges grogues un xic més amunt a l’esquerra (indicador), que després d’un curt tram de pendent pronunciat passa pel costat del cim de l’Argila (1.704 m). A partir d’aquí va perdent altitud pels plans culminants del turó de Bell-lloc fins al llegendari monestir (1.685 m, 1 h 10), mirador esplèndid de la Cerdanya i de l’Alt Conflent fins al Canigó. El temple és un edifici romànic del segle XII.

Mapa i altimetria

Descarrega la ruta, creada per Xavier Blasco, des de Wikiloc

Pic del Moixeró

Malgrat la seva modesta altitud, el pic del Moixeró gaudeix d’una perspectiva espectacular de la plana cerdana, de la Serra del Cadí i del Pedraforca. Des del seu cimall també albirem gran part de la depressió central catalana per la qual serpentegen les aigües del Llobregat.

Fitxa tècnica

Accés: Situats a Riu de Cerdanya, travessem el poble i prenem la pista, al principi asfaltada, que es dirigeix al refugi del Serrat de les Esposes i després al coll de Pendís. La seguim fins a prop del desviament que ens portaria al refugi de l’Ingla, on una tanca ens barra el pas. Hi ha lloc per aparcar.

Inici: Aparcament situat davant de la tanca metàl·lica.

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.091 m

Desnivell: 340 m

Durada total: 2.15 h (1.15 h anada / 1 h tornada)

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: Itinerari amb poc desnivell i molt recomanable per fer-hi una passejada en família. No obstant això, és una excursió agraïda, ja que des del cim del Moixeró gaudirem d’una panoràmica insospitada i espectacular. Cal respectar les normes del Parc Natural.

Itinerari

Creuem la barrera metàl·lica que barra el pas als vehicles i, en lloc de seguir cap al sud, de seguida prenem la pista que gira a l’esquerra. L’itinerari segueix aquesta pista fins al coll de Trapa (1.824 m). Des d’aquí, en lloc de davallar, seguim el seu traçat, ara en clara direcció sud.

Anem remuntant suaument per aquest itinerari fins a arribar a una mena d’esplanada verda, a partir de la qual el camí baixa una mica fins que, en la seva part més baixa, passem per les Bagues de Riu, una zona ombrívola i humida amb uns abeuradors per al bestiar. A continuació comencem a pujar de nou fins que la pista pràcticament desapareix en un prat, des d’on ja veiem, davant per davant, el col de la Font Freda de Riu. Podem arribar a aquest coll fent una travessa en diagonal o bé seguint les marrades de la pista, que pugen a la dreta del prat, fins a arribar-hi.

Coll de Font Freda de Riu (1.979 m). El panorama s’obre de sobte i veiem, al final dels Prats de pastures el Pic del Moixeró i, més a l’esquerra, les Penyes Altes, que ens mostren clarament la seva alçada superior. Ara cal travessar els prats per un corriol que surt a la dreta de les pastures i que ens porta, per una zona pràcticament plana i en pocs minuts, al coll del Moixeró (1.971 h). Des d’aquest coll veiem perfectament els perfils de la serra del Cadí, el Pedraforca per la seva cara nord i el camí que baixa al refugi Sant Jordi, situat al fons de la vall. Des del coll on ens trobem girem a l’esquerra i pugem per una sendera que ens duu a la cresta de la muntanya, on trobem uns piquets de granit que marquen la divisòria entre la Cerdanya i el Berguedà. Ja només ens falta fer un últim esforç per tal de superar uns petits graons de roca calcària i arribar al cim del Moixeró (2.O91m, 1.15 h). Els massissos del Montseny i de Montserrat sobresurten al sud, sovint entre un mar de núvols.

Mapa i altimetria

Descarrega la ruta, creada per rpabit, des de Wikiloc

Pic dels Moros

Avançada al sud, aquesta modesta muntanya no deixa de ser un mirador excel·lent de la Cerdanya. Situada a l’extrem meridional de la Calma, és accessible des de la recepció de l’estació d’esquí de Font-Romeu. No obstant això, des de la central solar Thémis l’itinerari és més directe i atractiu. El cim és utilitzat per llençar-se en parapent.

Fitxa tècnica

Accés: Des d’Ur es pren la D-618, que passa per Vilanova de les Escaldes i per Angostrina i que travessa el Caos de Targassona, paratge amb curioses roques granítiques que serveixen d’escola d’escalada. Poc abans de Targasona es pren a l’esquerra la carretera que duu a la central.

Inici: Aparcament de la central Thémis.

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.137 m

Desnivell: 515 m

Durada total: 2 h (1.15 h anada / 45 min tornada)

Època de l ́any: Tot l’any, també a l’hivern si hi ha poca neu.

Observacions: Amb neu l’ascensió segueix sent senzilla i és pràctic passejar fins al cim amb bastons i raquetes.

Itinerari

Des del descampat previ a la central Thémis (1.622 m) es pren una pista i després un camí senyalitzat que voreja per la dreta el recinte dels miralls en direcció als clots de Vilalta. Aquesta central, que té una gran xemeneia inconfusible que es veu des de lluny, és constituïda per un conjunt de miralls cònics que concentren la llum del sol en un forn que ateny els 3.000°C. Un cop als clots, sense creuar-ne el torrent, se segueix un camí a la dreta que guanya altitud entre matollars de bàlec i de ginebró.

Es deixa a l’esquerra la font Grossa (1.860 m, 30 min), l’aigua de la qual surt d’unes lloses esquitoses. A l’altre costat del torrent es veuen les restes d’una cabana. El camí gira sensiblement a la dreta i entre Prats, on el bestiar pot pasturar a ple hivern si no hi ha neu, per una inclinació moderada i constant s’arriba a la Calma, extens altiplà amb més pastures. Entre alguns pins negres i saltant un filat per al bestiar, s’enllaça amb la pista que ve de la mollera dels Clots, a la recepció de l’estació d’esquí de Font-Romeu. Si hi ha neu aquesta pista és un circuit d’esquí nòrdic. Se segueix cap a la dreta fins que es troba una desviació en el mateix sentit, a la dreta. Després d’un parell de llaçades s’ateny el cim del pic dels Moros (2.137 m, 1 h 15 min), des del qual domina tota la Cerdanya.

Mapa i altimetria

Descarrega la ruta, creada per camina i rebenta, des de Wikiloc