Edifici de gran simplicitat de mitjans del segle XII amb una nau llarga i baixa respecte a la seva amplada; i coberta per una volta apuntada. A l’absis i a la façana de migdia s’obren dues finestres de doble esqueixada. La façana meridional presenta diferents refetes amb reutilització de trossos de cornisa amb decoració de dents de serra, que demostren l’allargament de la nau de l’edifici romànic que es devia fer al segle XVIII quan es va obrir la torratxa prismàtica al centre.

La porta està oberta a la façana de ponent i presenta dues arquivoltes de punt d’ametlla i conserva part de la ferramenta original romànica.

El gran retaule de fusta daurada que presideix l’altar és del 1790, un exemple del barroc tardà de la nostra comarca, amaga tot l’absis romànic i només encabeix a la part central, en aquest cas, la imatge de la Verge del Carme.

A la part final de la nau i sobre la porta hi ha un cor de fusta, també conserva la pica de l’oli.