Puigmal

Sortim de l’últim aparcament habilitat de la desapareguda estació d’esquí del Puigmal i seguint el tram de carretera asfaltada fins a un edifici de tractament d’aigües. A partir d’aquí deixem l’asfalt i continuem per una estreta pista de terra, envoltada de matolls de bàlec, que ens porta a creuar el rec d’Aiguaneix. El travessem i seguim per un pendent herbat fins que trobem una pista.

En aquest punt clau, en lloc de seguir el curs del riu, torcem a la dreta i de seguida veiem una gran pedra senyalitzada que ens mostra el camí al Puigmal. Iniciem la pujada (S), sobtada, serpentejant entre matolls de neret i seguint les marques de pintura groga. Al final d’aquesta pujada, trobem un pla. Aquí hem de girar cap a l’est i pujar per un fort pendent amb sòl descompost fins a sortir a una esplanada d’herbei.

Des d’aquesta zona més planera, iniciem una travessa en diagonal, passem a tocar d’una cabana en ruïnes (1 h), i ens dirigim cap al sud per anar a trobar el visible Clot de la Pastera. Quan hi arribem, trobem l’ampla sendera que prové de la Tossa del Pas del Lladres a la dreta. Nosaltres, però, comencem a pujar cap a l’esquerra per un camí descompost i vertical. Més amunt, l’itinerari penetra dins un caos rocós, on la neu perdura fins ben entrada la primavera. Diversos senderons creuen aquest pedregam, però tots van a parar a la cresta de la muntanya (1.45 h).

Quan sortim a la cresta, ja veiem els paisatges ondulats del Ripollès. Ara hem de seguir a la dreta (E), a través de la senda que segueix pel llom cimer i arriba a la base d’un turó pedregós. Superem aquest turó i arribem a la seva part més alta, des d’on ja albirem el cim del Puigmal. Ens hi dirigim travessant per una zona de pedres planes i arribem a la creu i al cim del dificultats, el cim del Puigmal (2.911 m, 2h), on també trobem una placa amb un fragment de Canigó, l’obra de l’insigne Jacint Verdaguer.