Coma d’Or

Una vegada aparcat el vehicle al costat de la presa de captació d’aigües, ascendim pel centre de la vall entre corriols, evitant d’aquesta manera les voltes de la pista. Quan arribem al final, trobem un senderó que remunta per un pendent herbós força inclinat, que pugem sense dificultats, fins a arribar a una mena de colladeta imperceptible que dóna entrada a una petita vall. Travessem aquesta vall i, remuntant una altra pujada herbada, sortim al primer coll de la jornada, la Portella d’en Garcia (2.534 m, 50 min). Des d’aquest coll podem distingir, a l’esquerra, els tres lloms característics que formen el pic de Trespunts. Davant nostre veiem perfectament el Pic de Coma d’Or i tot el camí de pujada.

Descendim ara per un tram amb alguna zona rocallosa i, en pocs minuts, arribem al coll de Coma d’Or, des d’on veiem el llac homònim emplaçat a la dreta. El camí, senyalitzat amb alguna fita, serpenteja novament per una pujada d’herba i, en la part final, arriba a una mena de grades de pissarra, colgades de neu durant bona part de l’any. Travessem aquestes grades, sempre amb la silueta del Coma d’Or davant nostre, i guanyem alçada entre el pedregar pla fins a situar-nos pràcticament a la base de la muntanya. Amb paciència, anem remuntant el camí que enfila aquesta última pujada, fins que sortim a la cresta i al cim previ del Coma d’Or (2.825 m). El cim principal queda a l’esquerra. No obstant això, per arribar-hi haurem de superar encara un pas aeri força delicat, que es pot evitar per la dreta, i continuar per la curta cresta que porta al cim del Pic de Coma d’Or (2.826 m, 2 h).

Des d’aquest cim veiem perfectament l’estany de Lanós als nostres peus. El Carlit destaca a l’horitzó, davant nostre, mentre que les muntanyes del sector del Pas de la Casa resten emplaçades cap a l’oest.