La Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc, transcorre transversalment des de Perpinyà, comarca del Rosselló a la Catalunya Nord, fins a Bassella, al límit meridional de l’Alt Urgell. Aquesta ruta travessa les comarques del Rosselló, el Conflent, Cerdanya i l’Alt Urgell; és a dir, des de la Mediterrània fins al començament de les terres altes de ponent. El recorregut segueix primer per la vall del riu Tet i després enllaça amb la vall del Segre, en forma de corredor natural amb l’únic obstacle orogràfic del Coll de la Perxa.
La zona pirinenca que comprèn la Via Romànica constitueix un territori amb característiques físiques molt semblants i posseeix unes arrels culturals comunes que es remunten al començament de l’edat mitjana. L’actual línia fronterera que s’estén al llarg dels Pirineus poca cosa té a veure amb les divisions polítiques d’aquella època. Les comunitats d’ambdues vessants de la serralada mantenen uns nexes sòlids, tant de llinatges, feudals i d’administració religiosa com de relacions humanes i comercials. Parlem, per tant, d’una mateixa cultura, els vestigis de la qual han arribat fins als nostres dies expressant en centenars de monuments romànics. Es tracta, per tant, d’un conjunt monumental força homogeni i alhora ric en matisos, singulars i atractius, que abasta una zona pirinenca perfectament definida.
L’arquitectura religiosa de l’alta edat mitjana de Cerdanya està mancada de grans obres i presenta un conjunt força unitari d’edificis de dimensions reduïdes on sobresurten alguns exemples con l’antiga canònica de Santa Maria de Talló o l’església parroquial de Sant Pere d’Alp. La renovació arquitectònica del segle XI implanta a la Cerdanya les formes llombardes de caràcter molt simple, la qual cosa provocà nombroses construccions mancades de decoració. No obstant això, certs elements decoratius purament llombards, són força corrents a la comarca.
Aquesta tendència perdurà fins a finals del s. XII, que es caracteritza per una continuïtat i per la reforma d’alguns edificis. Se substituiran les anteriors cobertes d’embigat de fusta per voltes de canó fetes d’obra i es reforçaran els paraments amb arcs formers. Igualment, es produeix un perfeccionament i refinament en el treball de la pedra, així com un canvi dels motius ornamentals amb presència d’escultura a les portalades i les finestres.
Les representacions religioses són bàsicament en talla de fusta i se centren en el Crist en Majestat i la Verge Maria. El culte al crucificat s’estén entre els segles XI i XII, però no perdurarà, la qual cosa ha motivat que pocs hagin arribat fins avui; no així el culte a Maria, la devoció a la qual ha estat estesa a totes les esglésies de la comarca fins als nostres dies, fet pel qual moltes imatges han pogut conservar-se. El tipus iconogràfic d’aquests és força unitari, des del segle XII fins als segle XV. Es conserven pocs vestigis de pintura mural, els quals, excepte alguna mostra a la Cerdanya d’administració francesa, es troben a diferents museus.
Pots conèixer totes les esglésies romàniques de la comarca seguint cada un dels itineraris que et proposem al fulletó de la Via Romànica.
A més a més, a l’oficina de turisme de la Cerdanya, tenim a la venda una publicació on explica detalladament cada església de la Via Romànica de Cerdanya.
