Segons la llegenda, es tracta d’una velleta, amb silueta corbada, caputxó i gipó, que vivia en una casa on avui dia hi ha l’estany. Aquest es va construir malgrat la seva negativa i a causa de l’estima que tenia per aquest lloc, cada dia visitava l’indret on havia transcorregut tota la vida. Després de morir, any rere any, retorna coincidint amb la Festa de l’Estany.
Trobem una segona llegenda, segons la qual la velleta apareix per la Festa de l’Estany i «recorre el poble, analitza els avenços del veïnat, omple el seu cor d’alegria» i després «inicia en un petit vaixell la tornada a la mansió on l’esperen les fades que un dia van arribar des del llac de Lanós, seduïdes per un pastor».
