Es diu que d’aquesta ciutat n’era fill Pilat, i a aquesta circumstància es deu la seva ruïna.

Quan després de la crucificació el cònsol romà hagué de fugir de Jerusalem, va anar vagant a peu fins arribar a la seva població nadiua. Al veure-la enfonsada es precipità a l’estany, on encara segueix viu cercant casa seva inútilment. Ha de voltar i vagar mentre el món sigui món. Al migdia, i en dies de molta calma, en l’atmosfera de vora l’estany hom sent la fressa del seu caminar i a ell preguntant si encara hi ha món. El Dijous Sant es veurà representada al fons de les aigües l’escena de la crucificació amb les tres creus del Calvari.

L’estany està maleït, per això si hom beu de la seva aigua li fa mal. Segons uns, no s’hi crien peixos, segons altres sí, però quan es pesquen i es posen a la paella per fregir-los prenen vida i fugen.

(Contada per Jan de les Vaques 1922)
(Amades, 1586 Rondallística «Folklore de Catalunya»).