Hi havia una vegada, al bonic poble de Bellver de Cerdanya, una nena anomenada Aldonça Rossa. Tot i tenir només dotze anys, era ja molt valenta i espavilada, i el seu pare l’enviava a comprar i vendre productes per poder portar algunes monedes a casa. En un d’aquests viatges, mentre anava cap a Puigcerdà per vendre una gallina i llavors de cànem, va trobar-se una dona al mig del camí. La dona es va presentar com la bruixa Juanga i li va explicar les meravelles que feia: volava, creava pocions, invocava éssers màgics i maleïa qui li feia la guitza… Feia màgia! La nena, embadalida, sense pensar-s’ho dues vegades va acceptar la proposta de la bruixa Juanga: deixar enrere la seva vida trista i humil per convertir-se en una bruixa com ella. L’Aldonça ho va fer, sí, però sense adonar-se que el preu per aconseguir-ho potser era massa elevat… Havia de renegar de Déu, de la Verge i de tots els sants per poder vendre la seva ànima al mateix dimoni.
Un cop convertida en bruixa va reprendre el camí cap a Bellver per començar la seva nova vida. Però, casualment o no, es va trobar amb una altra dona. Aquest cop era una remeiera anònima que li va ensenyar a curar les galteres. Així doncs, tornà a Bellver i gràcies al que havia après pel camí va exercir de remeiera. El seu èxit era enorme i venia gent d’arreu per veure la bruixeta de Bellver –nom amb què se la coneixia.
La seva fortuna va ser tan gran com la seva popularitat, fins que un veí la va denunciar a la Santa Inquisició. Durant l’interrogatori que es va celebrar a la Casa de la Vila de la Plaça Major, ella va confessar ser bruixa i va explicar que sobrevolava l’estany del Malniu a les nits amb les seves companyes i companys. Finalment, tot va acabar més o menys bé. Se li va prohibir exercir tant de bruixa com de remeiera si volia continuar viva. L’Aldonça va seguir viva, sí, però va perdre la fama, la feina i la fortuna.
