La Cerdanya és una àmplia conca d’origen tectònic originada per un esfondrament entre falles que estronca la cadena pirinenca i que va configurar una vall orientada est-oest a una altitud mitjana de 1.200 metres. Aquesta plana es troba envoltada per un relleu muntanyós pertanyent al Pirineu axial al nord i al Prepirineu al sud. Aquesta configuració excepcional ha condicionat el seu clima, la seva vegetació, la fauna i la història humana.
Fi del Terciari
Es forma un important llac en l’actual Batllia, envoltat d’una zona d’aiguamolls. Progressivament, s’omplí amb argiles i dipòsits d’origen vegetal, els quals donaren lloc a jaciments de lignit com els de Sansor, Sanavastre i Estavar, explotats al llarg del temps. La Bassa de Sanavastre, restes de l’antiga mina a cel obert, avui és un indret on s’han recuperat espècies botàniques d’aquell moment.
Vers el 120000-50000 aC
A les Coves d’Olopte hi ha indicis d’ocupació humana durant la fi del Paleolític Inferior i del Paleolític Mitjà. Segons estudis recents de la Universitat de Barcelona sobre el glacialisme al Pirineu sembla molt probable que el coll de la Perxa estigués lliure de gel en l’època de màxim fred i permeté el pas cap a la plana del Rosselló durant el Paleolític.
13000 aC
La presència humana durant aquest primer moment de la història es confirma al turó de Montlleó (Prats i Sansor) on s’estableix un campament de caçadors i recol•lectors durant el Paleolític Superior.
4000-3500 aC
Els habitants de la comarca comencen a ser incipients pagesos i ramaders. Ocupen coves, abrics i poblats a l’aire lliure. El blat, l’ovella, la cabra i el bou són la base de la seva alimentació. Comença en aquest moment la transhumància vertical entre les pastures d’hivern i les d’estiu a l’alta muntanya, un model que durarà fins als nostres dies. Jaciments d’aquest moment són: Sanavastre, la Fou de Bor, les coves d’Olopte.
2200-1800 aC
Apareixen els enterraments col·lectius en coves com la Fou de Bor (Bellver de Cerdanya) o les Encantades de Toloriu; però sobretot en la construcció de megàlits. Aquests dòlmens es caracteritzen per tenir dos grans blocs laterals, un tercer de capçalera, un de coberta i un de més petit, frontal, que deixa una obertura per la qual es dipositava el difunt, són el que s’anomena “de cambra simple” o “cambra pirinenca”. Dins del megalitisme a Catalunya són tardans, del calcolític a l’edat del bronze inicial (2000 i 1700 anys aC s/c): Dolmen del Paborde a la Molina, Dolmen de coll de Fans o “Barraca del camp d’en Josepó” a Ordèn (Bellver de Cerdanya), Ca n’Aurèn I i Ca n’Aurèn II a Prullans.
Vers el 1500-1000 aC
Augment del nombre de poblats a l’aire lliure i continuïtat dels ja d’existents, s’ocupen els turons que dominen la plana, tanmateix s’ocupa la mitja muntanya en aquells punts estratègics de la transhumància vertical. Les coves s’empren per enterrar i com a lloc d’emmagatzematge o hàbitat temporal Arriben objectes de bronze des de l’àrea circumalpina.
Fi del s. III – s. II aC
Arribada dels ibers, els quals aixequen poblats de nova planta segons un urbanisme preconcebut, i fan conèixer l’escriptura i el torn de terrissaire. Inscripció d’una gran quantitat de gravats rupestres localitzats a la mitja muntanya. D’aquest moment són els poblats com ”El Castellot” de Bolvir i el Turó de Gallisà a Bellver de Cerdanya. 218 aC. Hanníbal travessa la Cerdanya?
83 aC
Els ceretans imposen un peatge al pretor romà Sertori per deixar-li travessar el seu territori cap a Ilerda.
39 aC
Revolta del poble ceretà contra el domini de Roma, sotmesa per Domici Calví.
Segle I aC
Iulia Lybica (Llívia), esdevé municipi romà i capital del territori. Concessió del dret llatí als seus habitants. Reorganització de l’espai rural i de les vies de pas (Strata Ceretana).
Segle I-V
Existència de nombrosos assentaments rurals (villae), necròpolis i altres elements romans a Llívia, Talló, Prats, Alp, Bolvir, Urtx, Baltarga.
1170-1177
Alfons I funda la vila de Puigcerdà i li confereix la capitalitat cerdana.
Segle VII-VIII
Les fonts visigòtiques i àrabs continuen citant Llívia com a capital i n’esmenten per primera vegada el castell. El cristianisme podria haver arribat a través de les principals vies de comunicació que creuaven el territori possiblement en èpoques anteriors, per bé que cal esperar a aquest període per trobar els primers indicis arqueològics, generalment en forma de necròpolis associades a temples de la plenitud medieval. Cal destacar, en aquest sentit, la ja esmentada necròpolis de Santa Maria de Talló, identificada com a paleocristiana, que caldria vincular amb les estructures antigues localitzades sota el presbiteri i la nau del temple actual, amb presència de tegulae barrejats amb calç i fragments de sigil·lada africana. En un sentit similar, diverses estructures antigues, localitzades sota les esglésies romàniques de Santa Maria de Mosoll, Santa Maria d’All, Santa Cecília de Beders, el santuari de la Mare de Déu de Quadres, Santa Eugènia de Saga i Sant Martí i Sant Serni de Vilavedra, han estat relacionades amb una cronologia tardoantiga o visigòtica, que mostraria la fixació del cristianisme al territori ja en aquesta època.
673
Rebel·lió del duc Pau (Paulus), arran de la qual el rei Wamba s’apoderà del castell de Llívia.
Segle IX
Es crea el Comtat de Cerdanya. Organització del territori en castells i parròquies. Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred o Riufred (vall de la Molina, Alp), serà el primer monestir cerdà, seguit del de Sant Pere de Ger.
Segle X
Els monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó reben una gran quantitat de propietats a Cerdanya. El 1083. Presumible existència de moneda comtal cerdana.
Segle X-XI
Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell en el qual apareixen citades totes les esglésies cerdanes, sent la de Talló l’única esmentada amb el seu titular. Se citen els pagi o divisions administrativo-territorials: pagus liviensis (Llívia), pagus ollorbiensis (Olopte), pagus tolonensis (Talló) i pagus baritensis (Bar).
1182
Establiment de la fira de Puigcerdà, que serà a partir d’aquest moment un important element centralitzador de l’economia d’aquesta zona del Pirineu.
1190
El rei Pere I confirma l’Hospital Major de Puigcerdà, el qual, tenint els enormes canvis conceptuals del món hospitalari, esdevindrà l’actual hospital.
1198
Principal invasió albigesa, que malmet moltes esglésies i les seves pertinences (Coborriu de Talló, Bor, Pedra, Urús, Beders, Baltarga, Sansor, Mosoll, Estoll, Queixans, Vilallobent, Age,), així com alguns masos d’Alp o Urtx, entre d’altres.
Segle XIII
Es crea la vegueria de Cerdanya, la qual hauria de perdurar fins al 1716.
1225
Nunó Sanç funda la vila de Bellver.
1276
El comtat de Cerdanya forma part del Regne de Mallorca.
1290
Establiment dels dominics a Puigcerdà.
1292
El comtat de Cerdanya es reintegra a la Corona catalana.
Segle XIV
Els mendicants i els jueus es consoliden com a comunitats amb un gran pes específic dins de la població puigcerdanenca.
Puigcerdà és el principal mercat del Pirineu i es troba entre les set poblacions catalanes amb més població. La indústria tèxtil va esdevenir un motor de creixement econòmic amb la producció de draps de mitjana qualitat, exportats arreu.
1348
Primer brot de la Pesta Negra que tindrà un fort impacte demogràfic a la comarca. L’alta mortaldat deixa els camps buits i els supervivents van cap a les ciutats, on es paguen bons salaris i s’obté la llibertat, mentre que al camp els senyors feudals imposen els seus drets i privilegis. Apareix la fam i els despoblats.
Segle XV
El 1428. Un fort terratrèmol amb epicentre a Camprodon afecta greument la Cerdanya i una important mortaldat a Puigcerdà en caure l’església de Sant Francesc amb la població a missa de la Candelera, els documents parlen de tres-cents morts.
Guerra Civil Catalana. 1462
El rei Joan II, en la seva lluita per la corona catalana, empenyora els comtats de Cerdanya i Rosselló a canvi de l’ajut de Lluís XI, rei de França. La victòria del rei català portarà com a conseqüència l’annexió de la Cerdanya al regne francès davant de l’oposició a sotmetre’s a França per part del castlar de Llívia, Damià Descatllar. El 1479. Lluís XI, ajudat per Puigcerdà, assetja i destrueix el castell de Llívia, Puigcerdà definitivament elimina la Vila rival en l’hegemonia pel territori. El 1493. Carles VIII de França retorna els comtats de Cerdanya i Rosselló.
Segle XVI
Cerdanya terra de bandolers “Nyerros i Cadells”. La greu inestabilitat política i econòmica al territori obliga a la corona a implicar-se. El 1575 es crea la Unió entre Puigcerdà i el Sindicat de la Terra (resta de poblacions cerdanes) per fer front al nombrós bandolerisme existent.
Segle XVI-XVII
La Cerdanya viu continus enfrontaments amb França fins al 1659-60 en què se signa el Tractat dels Pirineus entre el Regne d’Espanya i el de França per definir una frontera entre ambdós estats. La Cerdanya queda partida en dos i la Vila de Llívia passa a ser enclavament espanyol en territori francès per decisió pròpia. Tanmateix, aquesta “frontera” no impedeix tensions en territori cerdà on, a diferència d’altres territoris pirinencs, la geografia no ajuda a definir físicament la frontera. Així el 1679 Lluís XIV de França encarrega la construcció de la fortalesa de Montlluís, i entre el 1708-1714 els francesos, sota el duc de Noailles, ocupen Puigcerdà i construeixen el Fort Adrià.
1716-1833
S’imposa l’administració castellana amb la creació del corregiment de Puigcerdà, el qual comprenia, a més de la Cerdanya, la vall de Ribes i l’actual Alt Urgell.
1803
Les parròquies cerdanes del costat francès deixen de dependre del bisbat d’Urgell.
1812-1814
De nou la Cerdanya sota administració espanyola és ocupada per les tropes franceses, aquest cop és Napoleó que converteix Puigcerdà en capital del departament del Segre. Algunes poblacions són massacrades.
1833
La creació de les diputacions i la divisió provincial espanyola motiven una nova partió de la Cerdanya entre la província de Lleida i la de Girona, que continua actualment en vigor.
Guerres carlines: 1837, 1873 i 1874
Puigcerdà sofreix els setges de manera heroica i en surt victoriosa en totes les ocasions. Des de Madrid rebrà el títol “Insigne, fidelíssima, heroica i siempre invicta Vila de Puigcerdà”.
1886
El govern dóna permís per enderrocar les muralles puigcerdanenques.
1908-1910
Inici de la pràctica dels esports de neu a la Molina.
1914
Queda enllestida la carretera N-152, que unia Barcelona i Puigcerdà per Ribes de Freser, i a l’any següent, la de la Seu d’Urgell a Puigcerdà. Són dos dels principals eixos comarcals de comunicació.
1922
El tren de Barcelona arriba a Puigcerdà i el 1929 entre Puigcerdà i Ax-les-Thermes.
Guerra Civil. 1936
Gran destrucció del patrimoni artístic de les esglésies de la Cerdanya sota administració espanyola. Un fort grup de la CNT-FAI, encapçalat per Antonio Martín “el Cojo de Málaga”, controla sanguinàriament Puigcerdà i gran part de la Cerdanya; en intentar guanyar la plaça de Bellver és abatut i el grup desmantellat. La Generalitat de Catalunya reestructura el país en comarques.
1937
Emeten paper moneda els municipis d’Alp, Bellver de Cerdanya, Llívia, Montellà-Martinet, Puigcerdà i Urtx.
1939
Entrada de les tropes franquistes a Cerdanya. La Retirada: La frontera veu l’allau de gent en direcció nord. A la Tour de Querol s’estableix un camp de refugiats.
1945-1947
Nombroses baixes de cerdans de França. La frontera filtra els que fugen del nazisme cap al sud i posteriorment aquells que fugen dels aliats.
Construcció de la Línia P (PIRINEUS) de defensa coneguda també com la Línia Gutiérrez, davant una possible invasió dels aliats.
1956
Puigcerdà inicia la pràctica de l’hoquei gel en un nucli urbà, en l’àmbit estatal.
1982
La comarca pateix forts aiguats que provoquen greus inundacions. Afecten molt directament Martinet i el Pont de Bar.
1984
S’obre al trànsit el túnel del Cadí, que comunica les comarques del Berguedà i de la Cerdanya. L’accessibilitat des de Barcelona provocarà importants i irreversibles canvis en la comarca.
1983
Neixen els Consells Comarcals de Muntanya i el 1987 la Generalitat de Catalunya crea els Consell Comarcals.
1991
Adhesió de l’estat espanyol a l’Acord de Schengen. Suposa la supressió dels controls de persones i les restriccions de circulació a les fronteres entre els països signants, l’adhesió d’Espanya, suavitza la frontera amb França.
7 de febrer de 1992
Tractat de la Unió Europea o Tractat de Maastricht. Naixement d’importants projectes transfronterers entre la Cerdanya sota administració francesa i l’espanyola per solucionar problemes i deficiències comunes subvencionats per Europa. Així, el 2014 entra en funcionament, l’Hospital Transfronterer de Cerdanya que dóna servei a la població sota administració espanyola i francesa.
