Vall de Llo
Aquesta interessant excursió ens permetrà recórrer les belles gorges que forma el riu Segre en el seu inici. Si volem arribar fins al naixement d’aquest riu, haurem de continuar la caminada en direcció al coll de Finestrelles i desviar-nos, abans d’arribar-hi, cap a les Fonts del Segre.
Fitxa tècnica
Accés: Prenem la N-116 en direcció a Sallagosa. En aquesta població ens desviem a la dreta per prendre la carretera que ens porta a Llo. Abans d’entrar a aquest nucli trobem una desviació a la dreta que mena a l’aparcament dels Banys de Llo, on deixarem el vehicle.
Inici: Aparcament dels Banys de Llo.
Dificultat: Fàcil
Altitud màxima: 1.834 m
Desnivell: 450 m
Durada total: 3.15 h (1.45 h anada + 1.30 h tornada).
Època de l ́any: Tot l’any. A l’hivern és un recorregut molt recomanat per fer amb raquetes fins al mateix refugi de la Culassa.
Observacions: Actualment, l’accés a la vall de Llo es troba tancat per als vehicles en el seu mateix inici, a l’alçada de la via ferrada de Les Escadilles.
Itinerari
Comencem a caminar passant per sota del pont penjat que duu al començament de la via ferrada de Les Escadilles. Deixant aquesta via equipada a l’esquerra, seguim per la carretera asfaltada durant un tram en el qual tenim el riu Segre també a l’esquerra. Aviat veiem la impressionant paret sud del turó de Sant Feliu de Castellvell i els primers revolts estrets que formen les gorgues del Segre. Més endavant, la carretera creua un petit pont a partir del qual el riu queda situat a la dreta. Rodejats de parets esveltes i impressionants, i admirant les boniques formes del riu, arribem al final de la carretera, on trobem un darrer pont, el desviament al Mas Patiràs i uns cartells indicadors (35 min).
Aquí comença l’inici de la pista forestal sense asfaltar. La seguim fins a arribar a una tanca metàl·lica i a un pas canadenc per al bestiar (1.604 m). Procedim per la pista cap al sud. El riu baixa ara a la nostra esquerra, impetuós. El traçat de la pista va guanyant alçada al principi i planeja, després, cercant el riu. Creuem un bonic bosquet de pi negre i continuem per la pista cap al sud. El riu baixa ara a la nostra esquerra, impetuós. El traçat de la pista va guanyant alçada al principi i planeja, després, cercant el riu. Creuem un bonic bosquet de pi negre i continuem per la pista. A mà esquerra sobresurt la Serra dels Clots, que ens separa de la Vall d’Eina. L’itinerari de la pista va guanyant alçada gradualment, i el riu queda ara enfonsat a l’est. L’anem seguint, sempre cap al sud, fins que al fons, una mica a l’esquerra, ja es distingeix el refugi de la Culassa.
Finalment arribem a l’últim pont del trajecte. Aquí deixem la bifurcació que continua a la dreta i que ascendeix, en una corba pronunciada, fins al Pla de la Creu. Nosaltres, però, hem de travessar aquest pont, girar a l’esquerra i dirigir-nos a les immediacions del visible refugi de la Culassa (1.834 m, 1.45 h). Unes fites situades a la part alta del prat que hi ha davant el refugi ens indiquen el començament del sender que duu a les Fonts del Segre i al Coll de Finestrelles.