Vall de la Llosa
Aquest itinerari, que travessa l’encara salvatge vall de la Llosa, ja era utilitzat antigament per contrabandistes, pastors, bandolers i llauradors per passar a Andorra. També el travessaven els arriers que transportaven el ferro que s’extreia de la mina situada a Pimorent.
Fitxa tècnica
Accés: Des de Martinet ens dirigim a Lles. A la sortida d’aquest nucli trobem, a la dreta, una desviació que ens portarà a Viliella. Creuem aquest poble i seguim la pista que ens duu fins a Can Jan de la Llosa (3 km), on hi ha lloc per aparcar.
Inici: Aparcament de Cal Jan de la Llosa.
Dificultat: Fàcil
Altitud màxima: 2.060 m
Desnivell: 400 m
Durada total: 4.30 h (2.30 h anada + 2 h tornada).
Època de l ́any: Tot l’any.
Observacions: A l’hivern, la pista de la Llosa permet fer perfectament aquest itinerari fins a la Barraca dels Esparvers amb raquetes o esquís de muntanya. A partir d’aquí, si seguim en direcció a la Portella Blanca d’Andorra, el camí es torna més costerut.
Itinerari
Des de Cal Jan de la Llosa (1.610 m) anem a buscar un camí empedrat que surt a mà dreta i que ens duu al riu de la Llosa, que creuem per un pont. Al principi el camí, molt ample, traça diverses llaçades entre prats i parets de pedra seca fins que enllaça amb la pista que ve de Coborriu. De seguida girem al nord i trobem un tram cimentat que arriba fins a la tanca metàl·lica que barra el pas als vehicles.
Comencem a guanyar altitud mentre veiem, a l’esquerra, les restes del Castell de la Llosa. Anem endinsant-nos a la vall caminant per la pista (GR 11-10 i 107), que travessa un bosc espès de pi negre, fins que passem al costat de la barraca de la Farga, situada a la nostra dreta. Continuant per la pista, sortim a una àmplia esplanada creuada pel torrent de Calm Colomer, que prové de l’estany homònim. La pista fa una marrada, primer a la dreta, i passem per un petit torrent. Desprès gira a l’esquerre fins que, finalment, arribem a un tram on girem definitivament cap al nord per un pendent moderat. D’aquesta manera arribem al pla de la Molina, on ens anem apropant al curs del riu de la Llosa, fins que el traspassem per un pont i sortim a una preciosa i àmplia planúria de pastures. El riu queda a la dreta una mica separat. Creuem aquest pla i continuem per la pista, que ara torna a pujar. En arribar a la part més alta albirem una gran clariana davant nostre.
Prat Xiuxirà (2.011 m). Indret espectacular i acollidor (2.15 h). El riu discorre a la dreta, a tocar dels pins. L’esvelta silueta de la Muga es retalla cap a l’oest. Al mig d’aquesta esplanada trobem un oratori de la Mare de Déu de la Llosa, al costat d’unes taules de pedra. A partir d’aquí la pista esdevé senderó i es pot continuar, seguint les marques del GR 107, fins al petit pont que salva les aigües del riu de Vallcivera i finalment arribar a la barraca dels Esparvers (2.30 h).