Camí de Sant Jaume
El descobriment de les restes de l’apòstol Sant Jaume a Compostela a principis del segle IX, va encendre un fervor religiós sense precedents arreu del món conegut fins llavors. D’arreu del vell continent, els devots peregrinaren en direcció a Santiago de Compostela per purificar-se i adorar les relíquies del sant màrtir. Després d’alts i baixos, en el segle XX, el camí pren una gran importància, afegint-se a l’aspecte religiós de la ruta altres com el cultural i l’esportiu. Les rutes que portaven i porten a Compostela convergeixen en dos camins principals: l’aragonès i el navarrès, aquest darrer entra des de França per Roncesvalles i arriba fins a Puente de la Reina, on s’uneix amb la ruta aragonesa de ve de Somport passant per Jaca.
En aquestes vies principals conflueixen multitud de vies secundàries, una d’elles, i com a variant d’entrada a la Península, recollia la gent procedent de l’Europa meridional que entrant pels colls de la Perxa i Pimorent, conflueix a Sant Jaume de Rigolisa (Puigcerdà), creua la Cerdanya per la vora del riu Segre i continua, travessant els Pirineus, en direcció a Jaca on enllaça amb una de les vies principals.
Passejant per aquest camí d’orígens prehistòrics, a peu, en bicicleta o a cavall, ens endinsarem en l’essència d’una comarca que, de forma silenciosa, ha jugat un paper molt important en l’esdevenir històric d’un país i coneixerem i gaudirem d’una de les valls més boniques d’Europa.
