Descripció
Aquesta església va ser reedificada el 1704 com diu la data gravada a la llinda de la porta. Forma part del conjunt d’una domus hospitalis del camí entre Gósol i el Baridà. De l’antic edifici només resta un fragment de l’absis semicircular, ocult per les edificacions que l’envolten, i poc més d’un metre de la paret nord de la nau.
Curiosament, hom pot veure l’interior de l’absis, molt restaurat, pujant al cambril del gran retaule de l’altar que presideix la talla policromada de la Mare de Déu, reproducció fidel de la desapareguda el 1936.
Diverses són les versions de la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Bastanist. La llegenda més estesa diu que vers l’any 1109 un pastoret de cal Pallarès de Víllec, va trobar el brau de la vacada agenollat davant d’un boix prop d’un part de Bastanist i s’adonà que hi havia una marededéu. La ficà al sarró i en arribar a casa la imatge havia desaparegut. L’endemà la va trobar al mateix lloc, i així cada dia fins que va ser evident amb aquesta insistència que la Mare de Déu no volia marxar d’allà. Diuen que una nevada al mig de l’agost va confirmar a tota la contrada que era allà on volia el seu santuari. És per això que també és coneguda com la Mare de Déu del Boix i als boixos de la rodalia se’ls atribueixen moltes virtuts.
Planta i secció
