Descripció
Aquesta petita església, recentment restaurada, apareix esmentada l’any 1035 al testament del comte de Cerdanya, Guifré II que li deixà l’església a la seva esposa, qui, així mateix, la deixà al monestir de Santa Maria de Serrateix.
Tanmateix, aquest temple, com molts de la zona, va patir l’atac dels homes d’Arnau de Castellbó, seguidors de l’heretgia càtara, a finals del segle XII.
És una petita església d’una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, capçada a llevant per un absis semicircular i la porta d’arc de mig punt a migdia. A la paret de ponent i a la de l’absis es poden observar fileres d’opus spicatum. El campanar d’espadanya senzilla està curiosament descentrat.
Aquest senzill edifici va proporcionar una joia de la pintura de finals del segle XIII A Catalunya: el frontal d’altar de Sant Miquel i el seu artista anònim, batejat com “el mestre de Soriguerola”.
Aquest aconseguit frontal d’altar està pintat sobre fusta i és excepcionalment llarg. Les excavacions arqueològiques del 1999 van localitzar l’emplaçament d’un baldaquí a l’altar que coincideix amb les dimensions d’aquesta peça: per la qual cosa, cab la possibilitat que fos un baldaquí romànic.
El 1936 va desaparèixer una talla de la Mare de Déu de principis del segle XIII.
Planta i secció
