Un dona molt bella de Bor estava al riu quan un senyor la va veure. Li semblà tan bella que li demanà la mà i es casaren, amb una condició de la jove: mai podria entrar a la sala de gel de la cova. Van viure feliços i van tenir fills. Un dia que ella no hi era l’home va entrar a la sala prohibida. Caigué desmaiat i al despertar-se es va trobar a l’entrada de la cova, però va voler entrar i no va poder. Mai més va tornar a veure ni la seva dona ni els seus fills.
Una altra llegenda diu que la reina de la Fou de Bor va anar de part i va recórrer a una llevadora de Bor: si en acabat d’assistir el part no s’hagués rentat les mans, tot el que hagués tocat la llevadora se li hauria convertit en or, però se les va rentar a la riera. Va pecar de neta.
