La parròquia va estar dedicada fins al segle XV a Sant Vicenç quan va ser substituït per Sant Sebastià, protector de la pesta. L’actual església és un edifici que podem situar entre el segle XVII i el XVIII. El que és evident en la construcció de la nau, mercès a l’anàlisi del parament de migdia i de tramuntana, és que presenta dos moments constructius. En el primer la nau tindria una planta més quadrangular i possiblement un absis diferenciat, En una segona fase la nau s’allarga i presenta una planta rectangular. A la façana de ponent es pot identificar l’existència d’una torre anterior a la qual se li adossen pel nord el campanar i pel sud l’església actual, aquí s’obre la porta principal amb llinda i posterior a la de la façana de migdia de mig punt amb dovelles ben treballades, modificada i avui parcialment tapiada.

A l’interior està coberta per una volta de quatre punts que descansa sobre arcs semicirculars. Entre els arcs i la paret de l’església es creen uns espais coberts amb volta semiesfèrica que encabeixen a ponent el cor de fusta i a llevant l’altar i dos habitacles a banda i banda.

A la zona de l’altar es conserven pintures murals barroques i els caps de les bigues del cor són esculturats.

Encastada a la paret de migdia, es conserva la pica baptismal romànica, una peça extraordinària feta d’un sol bloc de granit, esculturada amb relleus molt primitius entre els que podem identificar una figura humana. Malauradament, només és visible una part. La comarca només té dues piques més esculturades: La de Sant Martí d’Ur i la de Santa Maria de Palau de Cerdanya.