Estany de Lanós

A l’aparcament del Passet (1.705 m) a tocar dels rètols de l’esquerra, veiem el camí que s’enfila entre matollars de bàlec i alguns pins negres. Prenem aquest camí, molt marcat i, seguint les seves llaçades, anem guanyant alçària. Al cap de pocs minuts trobem, a l’esquerra, la sendera que prové de la N-20 que puja al Coll de Pimorent. Nosaltres, però, continuem a la dreta i anem remuntant amb paciència el vessant sud de la serra de Font Viva, sempre envoltats de bàlec.

Quan arribem a tocar dels cables de l’antic telefèric (50 min), veiem l’estany de Font Viva enfonsat a la dreta. A partir d’aquí el camí planeja, passa per un contrafort una mica ombrívol i gira definitivament a l’esquerra, en direcció nord. Aviat travessem una petita torrentera i ja veiem, al fons de la vall, la magnitud de l’espectacular pres de Lanós.

Continuem per l’anomenat camí dels Enginyers, una mena de balconada penjada a l’esquerra de la vall. Les marques blanques i vermelles del GR 7 ens guien en direcció inequívoca cap a la presa. Hem de seguir el traçat d’aquest camí, pràcticament planer, durant una estona. Quan ens anem acostant a l’embassament, el caminoi travessa un petit pont de fusta que salva les aigües del rec de Lanós. Seguint en direcció nord, deixem a la dreta el camí que ens portaria al Carlit i continuem per un replà herbat, on un senderó es va enfilant en direcció a l’esquerra de l’embassament. D’aquesta manera arribem a tocar de l’estany.

Estany de Lanós (2.213 m, 1.45 h). Indret espectacular. La immensa massa d’aigua sembla no tenir acabament. Albirem, a la dreta, el Puig de Comad’Or i l’agresta silueta del Puigpedrós de Lanós. A l’est destaquen clarament el pic de Castell Isard i, es clar, la majestuosa silueta del Carlit, que ens mostra clarament la seva hegemonia envers la resta de muntanyes.